21/07/2007
الوساطة في" التعدديةالثقافية
في عدد من الدول الأوروبية، تعتبر صفة الوسيط بين الثقافات وسيلة مبدئية لتسهيل إندماج المهاجرين " بكاطالونيا. حيث ضلت مهمة هذه الشخصية محددة في مهام الترجمة العفوية، في غالب الأحيان، لكن في الأونة الأخيرة أصبحت هناك إرادة حقيقية للدفع بها إلى الأمام حتى تتحول إلى مهنة حقيقية، معترف بها داخل مجال التعددية.استمرار وصول العمال الأجانب في السنوات الأخيرة ، جعل من الهجرة إحدى نقاط النقاش المهمة في المنتديات الحكومية و الإجتماعية داخل دول البحر الأبيض المتوسط، و دلك خلافا للهجرة التي استقبلت خلال الستينات.حاليا تستقبل كاطالونيا جاليات مهاجرة من أكثر من مائة و ستين بلد مختلف و من بين هؤلاء خمسة عشر بلد في قائمة الجاليات التي لها طابع الأغلبية. .هذا النوع من الهجرة و التي يطلق عليه إسم" الهجرة العابرة للقارات"، أصبح مؤخرا شيء معروف، و يحمل في طياته تجانسات ثقافية مختلفة، في غالب الاحيان لسنا متعودين عليها"، بكل بساطة قد لا يكون هناك تواصل بين شخصين بثاقافات مختلفة، و في بعض الحالات قد ينسج عن ذلك خلاف ما". في هذا الوقت يظهر الوسيط بين الثقافات. و تكمن مهمته في إيجاد نقط التوافق بين طرق تفكير مختلفة، بمعنى تكون نقطة الإنطلاقة من حقيقتين مختلفتين و تنتهي إلى التوصل إلى تفاهم بينهما. الوساطة بين الثقافات ليست هي الطريقة الوحيدة لحل هذا النوع من المشاكل، لكنها طريقة أخذة في الإنتشار.من تحديات المجتمع المظيف، حاجته للتعريف بهذه الشخصية في مختلف المجالات الإجتماعية و الإدارية، كخطوة أولى لتسهيل إدماج ساكنة جديدة بدأت تتكاثر.يمكن للوسيط بين ثقافات مختلفة أن يساعد موظفي الإدارة العمومية كضمانة لحصول المهاجرين على الخدمات في ظروف حسنة، لكن هؤلاء الموظفين أيضا غالبا ما يعملون بدون الدعم الضروري.
تلاميذ لهم مشاكل إضافية
استاذ و مندوب التعليم بأولوط
20/07/2007
11/07/2007
Mediar en la diversitat
Amolts països europeus, la figura del mediador intercultural ès considera una eina fonamental per facilitar la integració dels immigrants. a Catalunya, fins fa poc, aquesta figura s'havia limitat, molt souvint, a una tasca de traducció. Ara, peró, es vol impulsar aquesta figura i convertir -la en una veritable professional de la diversitst. L'arribada contínua de treballadors estrangers en els derrers anys ha situat la immigració com un dels punts més importants del debat institucional i social en tot el mediterrani. a diferérencia de la immigració rebuda durant els anys seixanta, actualment Catalunya acull població nouvinguda de més de setanta de països diferents, dels quals una quinzena encapçalen la llista de procedéncies majoritaries.
Aquest tipus d'immigració, anomenada "immigració transcontinental", ha estat fins ara poc coneguda i comporta una hetereogeneïtat cultural molt diversa, a la qual, souvent, no estem acostumat. En aquests casos en qué simplement no hi ha comunicació entre dues persones de diferents cultures,situació que avegades pot derrivar en conflicte, apareix la figura del mediador intercultural. La seva tasca consisteix a posar en comú dos codis culturals diferents, és a dir, fer que, partint de dues realitats diferents, les dues parts acabin entenent-se. La mediació no és l'única via per resoldre aquests tipus de conflictes, peró sí una de les que actualment, més s'ha estés .
El repte per a la societat d'acollida és la necessitat de promoure aquesta figura en els diferents àmbits socials i institucionals com a pas per facilitar la integració d'una població que va en augment. El mediador intercultural pot ajudar els professionals de l'administració pública a garantir als immigrants l'accès als serveis públics en condicions, ja que també aquests professionals souvint treballen sense el suport necessari.
17/12/2006
Hola amics
Bon Nadal i feliç any nou.
Com a mediador intercultural i coordinador de la revista El Pont de la Garrotxa us convido a donar la vostra opinió , i a reflexionar i expressar- vos mitjançant aquest blog que hem creat des de l’entitat.
El nostre objectiu és debatre la realitat de convivència en la societat, que els mitjans de comunicació tradicionals ens dibuixen. Notem una manca de diàleg intercultural i de convivència entre cultures. I per això creiem que ens fa veure la realitat només des d’una sola òptica, la qual cosa contribueix a la creació d’estereotips i prejudicis.
No m’atreviria a plantejar-me dir que es tracta d’una manca d’interès per part dels periodistes o manca de voluntat per part dels responsables dels mitjans.
Crec el que periodista també hauria de ser creador de coneixement, i per això la utilització d’ eines per tal d’ apropar les cultures és un repte més enllà de les nostres procedències però, sense deixar- les de banda que som ciutadans i hem d’aconseguir conviure tots plegats.
Hem obert aquest fòrum amb la voluntat de crear un mitjà de comunicació a través de la Web on podeu comentar les vostres opinions sobre una redacció intercultural formada per gent de diferents cultures.
Ens agradaria rebre les vostres idees.
Fins aviat
Abdellah
25/11/2006
IMMIGRACIÓ: AMENAÇA O RIQUESA CULTURAL?
Segons estadístiques recents, un 76% dels ciutadans d'Europa veuen la immigració com una amenaça. Emigrar no és un viatge de plaer, sinó que és una necessitat i la immigració no hauria de ser percebuda com una amenaça ni com una invasió. No hem de tenir por de perdre la identitat: molts països amb llarga tradició de recepció d'immigrants, com França, Holanda o Alemanya no han sofert cap amenaça en la seva cultura. No obstant això, no s'ha de confondre els immigrants legals establerts a la Unió Europea amb els anomenats "clandestins". Darrerament s'ha tornat a parlar de la immigració a Espanya i del possible acord de la comunitat europea sobre aquesta matèria. Entre altres mesures, faria falta una nova política d'immigració racional i lògica a tot Europa. Tothom hauria d'estar d'acord sobre una possible negociació entre nord i sud per trobar solucions pràctiques a aquest fenomen. Hem d'acceptar que tenim immigració i ens hem de preguntar si la necessitem o no. La immigració és un fenomen mundial i per integrar els immigrants s'ha d'invertir en escoles, hospitals, habitatge i crear infraestructures i noves lleis per controlar els fluxos migratoris. Pel que fa a Espanya, s'hauria de preparar el terreny; és a dir, interessar-se per la cultura, la història i l' entorn dels que vénen. Per altra banda, els immigrants han de respectar les lleis del país d'acollida: per exemple, sobre el tema de l'ablació, hem de ser conscients que és una pràctica totalment il•legal a la Unió Europea.La integració comença amb l'escola i acaba amb la no-formació de guetos. El fet que algunes escoles de Catalunya tinguin més de 30 nacionalitats diferents, no ha de suposar cap mena d'amenaça per a la cultura catalana, sinó que ha de servir com a eina perquè els alumnes autòctons puguin gaudir d'una riquesa cultural que els ajudi en el desenvolupament personal. D'aquesta manera podran conèixer altres costums, altres religions i tradicions i això els ajudarà a créixer en la diversitat.