Segons estadístiques recents, un 76% dels ciutadans d'Europa veuen la immigració com una amenaça. Emigrar no és un viatge de plaer, sinó que és una necessitat i la immigració no hauria de ser percebuda com una amenaça ni com una invasió. No hem de tenir por de perdre la identitat: molts països amb llarga tradició de recepció d'immigrants, com França, Holanda o Alemanya no han sofert cap amenaça en la seva cultura. No obstant això, no s'ha de confondre els immigrants legals establerts a la Unió Europea amb els anomenats "clandestins". Darrerament s'ha tornat a parlar de la immigració a Espanya i del possible acord de la comunitat europea sobre aquesta matèria. Entre altres mesures, faria falta una nova política d'immigració racional i lògica a tot Europa. Tothom hauria d'estar d'acord sobre una possible negociació entre nord i sud per trobar solucions pràctiques a aquest fenomen. Hem d'acceptar que tenim immigració i ens hem de preguntar si la necessitem o no. La immigració és un fenomen mundial i per integrar els immigrants s'ha d'invertir en escoles, hospitals, habitatge i crear infraestructures i noves lleis per controlar els fluxos migratoris. Pel que fa a Espanya, s'hauria de preparar el terreny; és a dir, interessar-se per la cultura, la història i l' entorn dels que vénen. Per altra banda, els immigrants han de respectar les lleis del país d'acollida: per exemple, sobre el tema de l'ablació, hem de ser conscients que és una pràctica totalment il•legal a la Unió Europea.La integració comença amb l'escola i acaba amb la no-formació de guetos. El fet que algunes escoles de Catalunya tinguin més de 30 nacionalitats diferents, no ha de suposar cap mena d'amenaça per a la cultura catalana, sinó que ha de servir com a eina perquè els alumnes autòctons puguin gaudir d'una riquesa cultural que els ajudi en el desenvolupament personal. D'aquesta manera podran conèixer altres costums, altres religions i tradicions i això els ajudarà a créixer en la diversitat.
Muhàmmad Bennís (Fes, 1948) Va néixer a Fes (Marroc) el 1948. Poeta i crític literari, treballa com a professor de poesia àrab contemporània a la Universitat de Fes. Va fundar la revista La Nova Cultura l'any 1974. És també un dels fundadors de la Casa de la Poesia del Marroc, de la qual n'és president.
Muhàmmad Bennís és una de les veus marroquines amb més projecció en el panorama àrab contemporani. Té clares influències de la poesia sufí en la temàtica del vi, la copa, lembriaguesa, lamor i l'amat, tot i que es manté ben allunyat de la mètrica o l'estil de místics medievals com Ibn Arabi.
També ha rebut la influència del poeta clàssic iraquià Abu Nuwwàs, visible en el desig dunió amb la divinitat suprema en un món que pateix el fuet del sol, la set i la sequera existencial d'avui dia.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, langlès i el suec, però la seva obra poètica es gairebé desconeguda al nostre país. Entre els títols més importants, podem destacar Les estacions dOrient (1986) i El do del buit (1992).
Josep Ramon Gregori -
Dilluns , 19 de setembre de 2005.
Sortim del treball amb el somriure net per la feina ben feta. De mica en mica,posem en marxa lengranatge de laula. Demà esperaré amb els braços oberts , de bat a bat, els meus petits companys de geografia amiga. A la vesprada, ja he conegut el Jairo, un noiet colombià molt eixerit i alegre. Ens hem mirat de fit a fit amb un tel de somriure als llavis. Estic segur que, plegats, aprendrem moltes coses dels nostres països ja amics. La bonica Sàmia ja se sent molt segura i emparada quan ens trobem pel passadís de la seva nova llar. Ha vingut a veurens a la classe com el fill estima el seu pare i li demana una mica descalfor diària.
Arribarem a casa però de ben segur que no hi haurà ningú. Potser han vingut els amors de Potries, rics de viandes de la terra estimada i ignorada. De sobte, recordo i veig la mare. Tot i que aviat vindrà- amb el davantal al pit, les mans destres dels anys de saviesa i els ulls amarats de la nova vida que és sa néta petita. Aviat trepitjaran la ciutat del fum amb la seva valenciana millenària saforenca. Les flors del petit jardí llunyà rebran un càlid petó,i la menta serà més verda que mai. Mentrestant, coloma del meu pit, estimo que existeixes i intento estimar-te com el petit passerell esgarrapa tendres fulles despígol alegre.
Jamal Saguraoui -
Estimats amics i amigues,
trobaran adjunt el programa del col·loqui sobre la transcripció del amazige en grafia llatina. Es demana a tots els membres d´el Agraw participar com auditors en aquests dies. És una ocasió única fins ara per a poder conèixer les posicions de l'u o de l'altre sobre els avantatges i els problemes de la grafia llatina però sobretot també per a millorar els seus coneixements sobre les regles d'escriptura de l´amazige. Els membres de la comissió educativa d´el Agraw saben que estan convidats a participar directament a tots els tallers (Asmaa, Carles amez´yan i Ikram així com en Hassan si ho desitja). En qualsevol cas, vam recomanar AMB MOLTA INSISTÈNCIA als "candidats" als cursos de formació de professors de l'amazic d'assistir al col·loqui.
Chers amis,
vous trouverez ci-joint le programme du colloque sur la transcription de l´amazighe en graphie latine. Il est demandé à tous les membres de l´Agraw de participer comme auditeurs à ces journées. C´est une occasion unique jusqu´à présent pour pouvoir connaître de première main les avis des uns et des autres sur les avantages et les problèmes de la gaphie latine mais surtout aussi pour etayer vos connaissances sur l´écriture de tamazight. Les membres de la commission éducative de l´Agraw savent qu´ils sont invités à participer directement à tous les ateliers (Asmaa, Carles amez´yan et Ikram ainsi que Hassan s´il le souhaite). En tous cas, nos recommendons TRES FORTEMENT aux "candidats" aux cours de formation de professeurs de l´amazighe d´assister au colloque.
Queridos amigos, encontrarán adjunto el programa del coloquio sobre la transcripción del amazige en grafía latina. Se pide a todos los miembros del Agraw participar como auditores en estos días. Es una ocasión única hasta ahora para poder conocer las posiciones del uno o del otro sobre las ventajas y los problemas de la grafia latina pero sobre todo también para mejorar sus conocimientos sobre las reglas de escritura de l´amazige. Los miembros de la comisión educativa del Agraw saben que estan invitados a a participar directamente a todos los talleres (Asmaa, Carles amez' yan e Ikram así como Hassan si lo desea). En cualquier caso, recomendamos CON MUCHA INSISTENCIA a los "candidatos" a los cursos de formación de profesores del amazige de asistir al coloquio.
Lloc/Lugar/lieu:
Residència d´Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya ADRESSE: C/ Hospital 64 08001 Barcelona Num. Téléphone et fax Tel. 93 443 86 10 Fax 93 442 82 02 Mail: investigadors@resa.es webs: www.residencia-investigadors.es www.resa.es
Mohand Tilmatine Facultad de Filosofía y Letras Departamento de Filología Lengua Amazige (Bereber) Avda. Dr. Gomez Ulla, s/n 11003 Cádiz Tel. + 34-956-015569 Fax. + 34-956-015501 Móvil: +34-699872948 GI Lenguas y Sociedades árabes y bereberes (LESOAB) http://www2.uca.es/grup-invest/lesoab/
Segons estadístiques recents, un 76% dels ciutadans d'Europa veuen la immigració com una amenaça. Emigrar no és un viatge de plaer, sinó que és una necessitat i la immigració no hauria de ser percebuda com una amenaça ni com una invasió. No hem de tenir por de perdre la identitat: molts països amb llarga tradició de recepció d'immigrants, com França, Holanda o Alemanya no han sofert cap amenaça en la seva cultura. No obstant això, no s'ha de confondre els immigrants legals establerts a la Unió Europea amb els anomenats "clandestins". Darrerament s'ha tornat a parlar de la immigració a Espanya i del possible acord de la comunitat europea sobre aquesta matèria. Entre altres mesures, faria falta una nova política d'immigració racional i lògica a tot Europa. Tothom hauria d'estar d'acord sobre una possible negociació entre nord i sud per trobar solucions pràctiques a aquest fenomen. Hem d'acceptar que tenim immigració i ens hem de preguntar si la necessitem o no. La immigració és un fenomen mundial i per integrar els immigrants s'ha d'invertir en escoles, hospitals, habitatge i crear infraestructures i noves lleis per controlar els fluxos migratoris. Pel que fa a Espanya, s'hauria de preparar el terreny; és a dir, interessar-se per la cultura, la història i l' entorn dels que vénen. Per altra banda, els immigrants han de respectar les lleis del país d'acollida: per exemple, sobre el tema de l'ablació, hem de ser conscients que és una pràctica totalment il•legal a la Unió Europea.La integració comença amb l'escola i acaba amb la no-formació de guetos. El fet que algunes escoles de Catalunya tinguin més de 30 nacionalitats diferents, no ha de suposar cap mena d'amenaça per a la cultura catalana, sinó que ha de servir com a eina perquè els alumnes autòctons puguin gaudir d'una riquesa cultural que els ajudi en el desenvolupament personal. D'aquesta manera podran conèixer altres costums, altres religions i tradicions i això els ajudarà a créixer en la diversitat.
4 comentarios
Josep Ramon Gregori -
Josep Ramon Gregori -
Va néixer a Fes (Marroc) el 1948. Poeta i crític literari, treballa com a professor de poesia àrab contemporània a la Universitat de Fes. Va fundar la revista La Nova Cultura l'any 1974. És també un dels fundadors de la Casa de la Poesia del Marroc, de la qual n'és president.
Muhàmmad Bennís és una de les veus marroquines amb més projecció en el panorama àrab contemporani. Té clares influències de la poesia sufí en la temàtica del vi, la copa, lembriaguesa, lamor i l'amat, tot i que es manté ben allunyat de la mètrica o l'estil de místics medievals com Ibn Arabi.
També ha rebut la influència del poeta clàssic iraquià Abu Nuwwàs, visible en el desig dunió amb la divinitat suprema en un món que pateix el fuet del sol, la set i la sequera existencial d'avui dia.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, langlès i el suec, però la seva obra poètica es gairebé desconeguda al nostre país. Entre els títols més importants, podem destacar Les estacions dOrient (1986) i El do del buit (1992).
Josep Ramon Gregori -
Dilluns , 19 de setembre de 2005.
Sortim del treball amb el somriure net per la feina ben feta. De mica en mica,posem en marxa lengranatge de laula. Demà esperaré amb els braços oberts , de bat a bat, els meus petits companys de geografia amiga. A la vesprada, ja he conegut el Jairo, un noiet colombià molt eixerit i alegre. Ens hem mirat de fit a fit amb un tel de somriure als llavis. Estic segur que, plegats, aprendrem moltes coses dels nostres països ja amics. La bonica Sàmia ja se sent molt segura i emparada quan ens trobem pel passadís de la seva nova llar. Ha vingut a veurens a la classe com el fill estima el seu pare i li demana una mica descalfor diària.
Arribarem a casa però de ben segur que no hi haurà ningú. Potser han vingut els amors de Potries, rics de viandes de la terra estimada i ignorada. De sobte, recordo i veig la mare. Tot i que aviat vindrà- amb el davantal al pit, les mans destres dels anys de saviesa i els ulls amarats de la nova vida que és sa néta petita. Aviat trepitjaran la ciutat del fum amb la seva valenciana millenària saforenca. Les flors del petit jardí llunyà rebran un càlid petó,i la menta serà més verda que mai.
Mentrestant, coloma del meu pit, estimo que existeixes i intento estimar-te com el petit passerell esgarrapa tendres fulles despígol alegre.
Jamal Saguraoui -
trobaran adjunt el programa del col·loqui sobre la transcripció
del amazige en grafia llatina. Es demana a tots els membres d´el
Agraw participar com auditors en aquests dies. És una ocasió única
fins ara per a poder conèixer les posicions de l'u o de l'altre
sobre els avantatges i els problemes de la grafia llatina però
sobretot també per a millorar els seus coneixements sobre les
regles d'escriptura de l´amazige. Els membres de la comissió
educativa d´el Agraw saben que estan convidats a participar
directament a tots els tallers (Asmaa, Carles amez´yan i Ikram
així com en Hassan si ho desitja). En qualsevol cas, vam recomanar
AMB MOLTA INSISTÈNCIA als "candidats" als cursos de formació de
professors de l'amazic d'assistir al col·loqui.
Chers amis,
vous trouverez ci-joint le programme du colloque sur la
transcription de l´amazighe en graphie latine. Il est demandé à
tous les membres de l´Agraw de participer comme auditeurs à ces
journées. C´est une occasion unique jusqu´à présent pour pouvoir
connaître de première main les avis des uns et des autres sur les
avantages et les problèmes de la gaphie latine mais surtout aussi
pour etayer vos connaissances sur l´écriture de tamazight.
Les membres de la commission éducative de l´Agraw savent qu´ils
sont invités à participer directement à tous les ateliers (Asmaa,
Carles amez´yan et Ikram ainsi que Hassan s´il le souhaite).
En tous cas, nos recommendons TRES FORTEMENT aux "candidats" aux
cours de formation de professeurs de l´amazighe d´assister au
colloque.
Queridos amigos,
encontrarán adjunto el programa del coloquio sobre la
transcripción del amazige en grafía latina. Se pide a todos los
miembros del Agraw participar como auditores en estos días. Es una
ocasión única hasta ahora para poder conocer las posiciones del
uno o del otro sobre las ventajas y los problemas de la grafia
latina pero sobre todo también para mejorar sus conocimientos
sobre las reglas de escritura de l´amazige. Los miembros de la
comisión educativa del Agraw saben que estan invitados a a
participar directamente a todos los talleres (Asmaa, Carles amez'
yan e Ikram así como Hassan si lo desea). En cualquier caso,
recomendamos CON MUCHA INSISTENCIA a los "candidatos" a los cursos
de formación de profesores del amazige de asistir al coloquio.
Lloc/Lugar/lieu:
Residència d´Investigadors
CSIC-Generalitat de Catalunya
ADRESSE:
C/ Hospital 64
08001 Barcelona
Num. Téléphone et fax
Tel. 93 443 86 10
Fax 93 442 82 02
Mail: investigadors@resa.es
webs: www.residencia-investigadors.es
www.resa.es
Mohand Tilmatine
Facultad de Filosofía y Letras
Departamento de Filología
Lengua Amazige (Bereber)
Avda. Dr. Gomez Ulla, s/n
11003 Cádiz
Tel. + 34-956-015569
Fax. + 34-956-015501
Móvil: +34-699872948
GI Lenguas y Sociedades árabes y bereberes (LESOAB)
http://www2.uca.es/grup-invest/lesoab/